Els que viviu segurs a les vostres cases escalfades
Els que trobeu en tornar al vespre
el sopar calent i cares amigues:
Considereu si això és un home,
Qui treballa en el fang
Qui no coneix la pau
Qui lluita per un tros de pa
Qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
Sense cabells i sense nom
Sense forces per recordar
Els ulls buits i el ventre fred com una granota a l'hivern.
Penseu que això ha passat:
Us confiu aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
la malaltia us impossibiliti,
els vostres fills us girin la cara.
Pobre del que somia: el moment de consciència que acompanya el despertar és el pitjor sofriment de tots.
PRIMO LEVI
No comments:
Post a Comment