vull

voldria oblidar totes les veus de la memòria i que cada cop que intentés recordar les ones i l'articulació d'algú parlant fossis sempre tu i m'acompanyessis amb la teva melodia, to i gravetat

voldria que els records es poguessin classificar en carpetes de Drive i buscar exactament el moment precís que necessito a cada instant per viure

voldria que no existissin les lleis físiques i gravitar sempre amb tu per la galàxia i deixar de contar els minuts i els centímetres que ens separen

llavors demanaria el desig de sostenir-me sine die en el punt on els nostres cossos i les nostres ments es troben i construeixen idees sense temps ni espai perquè això a nosaltres no ens convenç gens ni mica perquè anem en contra de les normes racionals i tan innecessàries per estimar-nos

visc vivint-te infinitament i això m'encanta però m'entristeix no poder cridar-t'ho sense pausa mentre em fas l'esmorzar cada dia de la setmana i de l'any i del mes i de la vida, que és curta però esdevé tan llarga quan no sento els teus llavis al voltant del meu melic

confinament imminent

Diuen que potser ens tancaran i jo l'únic que vull és compartir balcó amb tu, i ni tinc balcó ni et tinc a tu. 

tinc el cor a la panxa

Des que et conec sento l'òrgan principal al mig de l'estómac i quan et veig es fa tan gran que m'omple el cos. El cor m'omple el cos i ja no hi tinc óssos ni músculs, només un cor amb nom de tu. M'has entrat sense fer gens de soroll, i jo, que feia temps que mirava els núvols, no m'he adonat fins que ja ha estat massa tard. I m'he acostumat tan de pressa a què formis part de mi, que sembla com si sempre hagués estat així, com si mai no hagués existit sense tu, com si en néixer, tu haguessis nascut dins meu. La sensació de posseir-te no m'agrada però la tinc, l'abraço i me la quedo una estona, fins que aprengui que si ets aquí és perquè vols i no perquè jo vulgui tenir-te a dins.

quan no dic el que vull dir

Quan dic t'enyoro vull dir t'estimo.

Quan dic m'agrades vull dir t'estimo.

Quan dic et penso vull dir t'estimo.

Però no puc dir-te que t'estimo,

perquè llavors esgotaria aquest bell plaer d'imaginar que ens estimem, de fer veure que no però sí; llavors sempre et diria que t'estimo i oblidaria que també t'enyoro i que m'agrades i que et penso; llavors, potser, posaria punt i part a un paràgraf que encara és molt nou i té ganes de ser viscut; llavors deixaríem passar escenes d'aquesta pel·lícula que ens inventem juntes i de la qual vull memoritzar cada segon.

No t'he dit mai t'estimo i potser mai t'ho diré, però vull dir-te que t'estimo.