Des que et conec sento l'òrgan principal al mig de l'estómac i quan et veig es fa tan gran que m'omple el cos. El cor m'omple el cos i ja no hi tinc óssos ni músculs, només un cor amb nom de tu. M'has entrat sense fer gens de soroll, i jo, que feia temps que mirava els núvols, no m'he adonat fins que ja ha estat massa tard. I m'he acostumat tan de pressa a què formis part de mi, que sembla com si sempre hagués estat així, com si mai no hagués existit sense tu, com si en néixer, tu haguessis nascut dins meu. La sensació de posseir-te no m'agrada però la tinc, l'abraço i me la quedo una estona, fins que aprengui que si ets aquí és perquè vols i no perquè jo vulgui tenir-te a dins.
No comments:
Post a Comment