vull

voldria oblidar totes les veus de la memòria i que cada cop que intentés recordar les ones i l'articulació d'algú parlant fossis sempre tu i m'acompanyessis amb la teva melodia, to i gravetat

voldria que els records es poguessin classificar en carpetes de Drive i buscar exactament el moment precís que necessito a cada instant per viure

voldria que no existissin les lleis físiques i gravitar sempre amb tu per la galàxia i deixar de contar els minuts i els centímetres que ens separen

llavors demanaria el desig de sostenir-me sine die en el punt on els nostres cossos i les nostres ments es troben i construeixen idees sense temps ni espai perquè això a nosaltres no ens convenç gens ni mica perquè anem en contra de les normes racionals i tan innecessàries per estimar-nos

visc vivint-te infinitament i això m'encanta però m'entristeix no poder cridar-t'ho sense pausa mentre em fas l'esmorzar cada dia de la setmana i de l'any i del mes i de la vida, que és curta però esdevé tan llarga quan no sento els teus llavis al voltant del meu melic